Han estat quatre anys plens de alegries i alguna que altre decepció. Però fent un balanç global, aquest no pot ser un altre que positiu.
A l'Assemblea de final de temporada, varem poder sentir el discurs (molt emotiu per alguns) del president, el Martí Fuguet acomiadant-se com a president, valorant i agraint a tothom la seva implicació a la colla.
" 2015, últim any dels quatre anys més atrafegats
de la meva vida i segurament de molts dels companys que tinc al meu costat. Han
estat quatre anys plens d’alegries, treball, dedicació, molts pensaments
dedicats a la colla, trucades, visites, cursets, ..... i a conseqüència de tot
plegat, desatenció als teus quant a vegades et demanaven a crits que et
necessitaven.
Aquests anys han donat molt de si, ara que ens
podem permetre seure i mirar enrere, podem re capacitar amb el que hem fet i el
que hem viscut. Moltes alegries, si moltes alegries. Encara recordo el dia del
nostre bateig, sortint del local tots cofois estrenant camisa i amb els nervis
de la primera vegada. Cada any, quant marxem en cercavila cap a plaça el dia de
la nostra diada, acostumo quedar-me un moment al final de tot i mirant com anem
tots cap a plaça recordo aquell dia que o varem fer per primera vegada.
Digueu-me nostàlgic però en moments com aquest es el que et recompensa tota la
feina feta. L’alegria d’anar cap a plaça a fer el que sabem fer que no es una
altre cosa que fer castells, i sobretot passar-ho bé tots plegats. Però no tot
han estat flors i violes, també hem passat unes quantes vegades per moments
difícils, tant a nivell de colla com a nivell personal, aquests han estat tals
que fins i tot m’ha costat alguna que altre amistat. I això fa mal.
El fet de ser casteller d’aquesta colla, m’ha
permès tornar-me a enganxar al poble, jo que des de els 16 anys vaig marxar a
estudiar a fora del poble i poc i era per Alcover, torno a estar connectat amb
la gent, amb vosaltres. Som un col·lectiu que fa patxoca, i del qual n’estic
orgullosíssim de ser-ne partícip. Puc dir, i en veu ben alta, que moments com
molts dels viscuts en diades i sortides, no els hagués viscut igual si tots i
cadascun de vosaltres no i haguéssiu estat. Tots vosaltres teniu el vostre lloc
a la colla, i no cal dir que qualsevol que vulgui ser-ne té el seu lloc. On? Quin?
Com? No o se, cadascú l’ha de trobar.
Si alguna cosa he volgut fer mentres estem al
local assajant o fent qualsevol altre activitat, es fer conya, riure i fer
riure. Que la gent estigui a gust i so
passi bé. Acudits dolents, però que per molt dolents que siguin sempre acabaven
fer riure al qui li explicava. Petits detalls com aquests son els que crec que
la gent se senti a gust a la colla, que no li faci peresa vindre perquè sap que
aquí trobarà bon ambient i molt bona gent. En aquest aspecte os he de donar les
gràcies per ser com sou, la colla la feu vosaltres, els que estem aquí davant
sols mostrem el camí a seguir, vosaltres sou qui el feu.
Els grallers, els quals sou una part
importantíssima de la colla, tot i que a vegades no es dóna la importància que
teniu quant sou a plaça. Os vull agrair els tants i tants moments d’alegria que
ens heu donat. Abans, mentres i després de cada diada ens heu donat alegria amb
les vostres notes de gralla i toc de timbal. Em va agradar molt una definició
que vaig veure en algun comentari l’altre dia que feia referència a vosaltres.
Sou els encantadors de castells. Sou els nostres encantadors de castells.
Vull recordar-me dels que sense estar
directament vinculats a la junta, heu donat un cop de ma sempre que ha fet
falta. Rosa Mari, no cal que digui la feina de formiga que has fet, feina que
no es veu de cara en fora però que sabem que i és, muntar paradeta, control
productes de la colla, ..... gràcies, mil gràcies. Gràcies també als
encarregats de la seguretat i prevenció a la pràctica castellera, que aquets
son el Jaume Lorente, la Ester Villaró i, fins al moment de deixar la colla,
també el Ian Gallart. Posicions bàsiques dins la colla per tal de que en els
moments que han fet falta, han estat allí gestionant la situació d’una manera
immillorable. També als que ens ajudeu a preparar els dinars que fem i d’altres
coses, ... mares, pares, i d’altres que sempre i sou quant os o demanem. A
vosaltres també mil gràcies.
Una altre cosa del qual n’estic orgullosíssim
i penso que molts dels que estem aquí també o esteu, es la relació que tenim
amb els Castellers de la Il·lusió. Cada vegada que coincideixo amb ells es com
si m’oblidés de grans castells, de grans colles amb 200, 300 o mes persones. No
cal ser tants per ser una gran colla. Una colla no es gran per la quantitat de
gent que hi ha, una colla es gran per la qualitat de la gent i els Castellers
de la Il·lusió juntament amb nosaltres es una d’aquestes. Ningú de vosaltres
mai haurà vist posar-me una camisa o samarreta d’una altre colla tret de
l’antiga colla d’Alcover, però si mai m’he n’he de posar alguna altre, estigueu
segurs que sols serà la de la Colla de la Il·lusió. El meu cor es Verd Oliva i
això no canviarà mai.
També vull donar les gràcies a tots els que
m’heu acompanyat en aquest llarg camí dins de la Junta. Als que i sou i als que
no i sou. Gràcies al Marc Llavoré, a l’Anton, al Pep, a l’Ivan, al Victor, a
l’Ian, al Jaume, al Dani, al Pepe i gràcies als que més hem treballat colze a
colze durant tant i tant temps. Gràcies Manel, quant vaig proposar-te a la
Junta sabent que necessitàvem un vicepresident que no estigués també vinculat a
la tècnica, sent aquest l’Eloi, no em pensava que l’hagués encertat tant i tant
amb el teu nom. Has estat a l’alçada del càrrec i a vegades inclús has donat
més per tal de poder arribar a bon port amb els temes que ens proposàvem. Un
exemple clar ha estat el viatge de Verona, encara que ho hem fet entre tots, el
capità visible del viatge has estat tu. I deixo per l’últim als que des de el
principi han estat al peu del canó. L’ester, l’Eloi i la Núria. Els dos
primers, amics de sempre que han estat a les bones i a les madures. I a la
Núria doncs que dir, aguantant al pesat del seu marit amb les reunions,
visites, trucades, que si espera que estic enviant uns correus, que si espera
que he de trucar a no se qui, que si espera que he d’anar a buscar aquest
material a Tarragona. Gràcies Núria per aguantar-me, de veritat, sols tu
podries aguantar el que has aguantat. Dir-vos que ha estat tant, que hi ha
hagut setmanes que les meves filles les he vist despertes sols dos o tres dies
en tota la setmana, i aquests sols un parell d’hores perquè arribava tant tard a
casa, perquè estava fent gestions varies per la colla, que elles ja anaven
quasi a dormir. Dels que varem començar, nosaltres quatre som els que encara
estem donant el millor de nosaltres davant de la colla. Repeteixo, mil i una
gràcies a tots vosaltres.
Això però no es un adéu, es un fins l’any
vinent, el que passa es que passarem a ser un més, com vosaltres. Crec que
necessitem desvincular-nos perquè hi hagi relleu, que entri gent amb ambicions
noves, idees noves, amb empenta que
estiri de la colla tal i com nosaltres hem intentat fer. Als qui entreu, os
desitjo el millor de les sorts, os demano que aprengueu dels nostres errors,
que han estat molts, que apliqueu el sentit comú, que os esforceu per tots
nosaltres. A mi i espero que tots els que estem aquí ens tindreu a la vostra
disposició pel que faci falta. Perquè si tots som un o podem fer!
Com va dir aquell, tornarem a lluitar,
tornarem a sofrir, tornarem a vèncer!
Visca els Xiquets d’Alcover!
Martí Fuguet Cesari - 13 Octubre 2015 "
