diumenge, 29 de maig de 2016

Diades especials, diades que marquen


Un dia especial, en tots els sentits. Avui hem gaudit com els que més, però sent diferent a qualsevol altre diada castellera. Avui els protagonistes del dia eren els Castellers de la Il·lusió, celebrant la II Diada de la Il·lusió. Les colles que acompanyàvem a la amfitriona érem nosaltres i els Minyons de l’Arboç. Colla que el 10 de Setembre vindran al nostre poble per primera vegada amb nosaltres a fer castells.

En aquesta diada el més important no era els castells que tiràvem a plaça. El més important es la inclusió de tots i tothom amb el món casteller. No hi ha diferències en qui, quants o com es fan. El més important és fer-los, i una vegada més els Castellers de la Il·lusió ens han donat una lliçó de treball, que ningú està exclòs de poder-los fer.

Començàvem la diada castellera amb l’entrega de la camisa de la colla Il·lusió a la padrina de la diada, la Elisabet Carnicer. Un moment molt especial ja que ha estat entregada per la Verònica. Una noia amb ceguesa de la nostra que el primer dia que varen venir, la Verònica  es va enfaixar, estava donant ànims a la colla ens les proves que anàvem fent a l’assaig i fins que al final, un pilar de dos, amb el seu germà Carlos de baix i ella damunt de la pinya va ser el colofó de l’assaig. Així doncs, avui era el moment ideal per expressar davant de tots l’energia i la força que desprèn la Vanesa amb els castells. Un exemple igual que tots els companys de la Colla Il·lusió.
Amb la camisa posada i la faixa ben apretada, la Elisabet s’ha posat de baix en un pilar de dos, sent aquesta una vegada més coronat per la Verònica damunt de la pinya.

 
 
Els que sou seguidors dels castells, coincidireu que hi han molts castells maqur en la festa hem tornat per particimanor i ham anat directe al local. Aprofitar per fer dinar de germanor i anar cap a la residíssims, castells de sis, set, vuit, nou o fins i tot de 10 pisos que son per treure's el barret. Però un pilar de dos, entre la padrina de la Colla de la Il·lusió, representat a tota la colla, i la Vanesa no té paraules per descriure el moment. Quin moment! Gran moment! Gracies Elisabet. Gracies Verònica per fer-nos veure que a vegades les coses son més senzilles del que nosaltres ens pensem.
 
Cal destacar la gran comunió entre les tres colles. Uns Minyons de l’Arboç que era la primera vegada que ens trobàvem junts a plaça i que ha estat un plaer gaudir els seus castells. I pel que fa a la colla de la Il·lusió doncs com sempre, un privilegi comprovar els avanços que fan dia a dia. Sou molt grans vosaltres també!

Foto de família amb les tres colles participants
En acabar la diada, pica-pica de germanor i ham anat directe al local. Aprofitar per fer dinar de germanor i anar cap a la Residència la Mimosa. Enguany, després de no anar-hi l’any passat, i hem tornat per participar en la festa dedicada als residents d’aquesta. Una festa on s’hi han vist des de balls tradicionals de diferents països del món fins, a Batukada i també castells. Els nostres castells. En aquesta ocasió hem fet tres pilars de quatre fent-hi participar les enxanetes més petites de la colla. Unes enxanetes que son el veritable futur de la colla. I avui, una d’elles s’ha estrenat amb el seu primer pilar de quatre. Felicitats Abril!

Pilar de quatre amb la Ari

Pilar de quatre amb la Ivet

Pilar de quatre amb la Abril

Ara ens toca descansar de diades fins el proper dia 25 de Juny, la Diada de l’inici de l’Estiu a casa nostre, acompanyats dels Torraires de Monblanc, els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i la Colla Il·lusió.

Seguim caminant, seguim treballant, seguim creixent. Seguim sent Xiquets d'Alcover!