Arribem al final
de la temporada com ja be sent típic en les darreres temporades, l’hem tancat
amb la participació a la III Trobada de les colles del Sud amb l’últim petard
de la temporada. El pilar de 5!
Ens podem
preguntar de quina manera acabem la temporada però, pot ser que mirem enrere
per mirar el que ha estat i el que amb el sac ple de experiències ha de ser la
propera.
Aquesta temporada
la podem mirar des de dues perspectives diferents. La primera, i no amagant-nos
del que ens ha passat, la podem definir com a fluixa en quant a la línia
general de la temporada amb quins i quants castells assolits. La temporada la
vam començar amb pocs efectius als assaigs, cosa que tampoc ens feia alarmar ja
que fins que no arriba el bon temps, i la primera diada, l’afluència als
assaigs sempre han estat minsos. Passat la primera diada, la de Sant Jordi,
sortint amb un regust agredolç de la mateixa donat que vam tindre que desmuntar
castells que normalment fèiem amb solvència encaràvem els assaig amb més
optimisme perquè el fet de tornar a plaça ens hauria de tornar a imprimir el
ritme desitjat. Ara però que ja o mirem tot des de una perspectiva més
llunyana, ens donem conta que era el preludi d’una temporada difícil. Una
temporada de picar pedra, de treball entre els que érem i que ens havíem
d’aplicar al 110% per adaptar-nos a aquesta nova situació de la colla que fins
ara no l’havíem tingut mai. Ens havíem de reciclar en posicions del tronc amb
gent que normalment no o feien ja que els que normalment si que i anaven no
acabaven de deixar-se veure pels assaig. La canalla, també es va fent gran i
enguany havia arribat un moment important per nosaltres, quasi bé tots baixaven
de pis ja que l’alçada i pes no permetien seguir on estaven. Era pot ser un
dels punts més presents dels que teníem previst incidir abans de començar la
temporada.
No es menys però
el fet de haver de sovintejar castells bàsics de 6 pisos en alçades de la
temporada on altres anys ja sovintejàvem el dos de sis o el cinc de sis. No va
ser fins al mes de Juliol on a Altafulla vàrem completar les tres rondes i
pilars. Tot descarregat. La falta de efectius a plaça no ens permetia fer més
que dues rondes i pilar al final. Una data clau en que en finalitzar la tercera
ronda amb un quatre de sis o vam celebrar com si haguéssim fet a saber que. I
sols era un quatre de sis! A partir d’aquella diada, la dinàmica va començar a
canviar i els assaig van començar a ser més productius, introduint noves
estructures a l’assaig i nous reptes. El Pilar caminant pel seguici de Festa
Major, el tres de sis aixecat per sota, pilar de cinc, i altres proves que
encara que teníem clar que enguany no eren factibles dur-les a plaça, de ben
segur que sumarien per properes temporades.
Totes les colles
tenen un moment o temporada de baixada, i aquesta vegada ens tocava a nosaltres
fer la travessa pel desert. Es per això que la segona visió de la temporada la
podem fer més positiva, i en definitiva amb la que la junta tècnica comprem com
a definició de la temporada. Una temporada que creiem que tot i el que ens ha
tocat viure, ens ha fet més forts, amb més recursos i que al final, com sempre,
ens n’hem sortit. Ens ha tocat reciclar a la gent, i pot ser la millor
expressió del que significa això va ser el nostre primer dos de sis de la
temporada. Va ser per la diada de la colla. Un dos de sis en que debutava un
baix, un segon, un terç, una dosos i enxaneta. Per nosaltres era tota una fita
venint d’on veníem. Les següents diades han estat de alts i baixos sabent els
riscs que corríem, però les diades exigien un punt de exigència superior al que
fins llavors ens auto exigíem. La diada de la Fira de Bandolers a Alcover,
estrenant el cinc de sis, la diada de Festa Major, fent la millor diada de la
temporada amb el res de sis amb el pilar, cinc de sis, dos de sis i pilar de
quatre per finalitzar. Però si una diada hem de destacar al final, pels
castells fets, en quina manera i com, és la de la III Trobada de les colles de
Sud fent la mateixa diada de Festa Major però afegint-li el pilar de cinc
carregat, fent així la millor diada de les dues darreres temporades. Agrair,
com sempre, als Castellers de la Il·lusió el seu recolzament incondicional cap
a nosaltres. No som cecs i veiem el seu compromís amb la nostra colla. Els i
recompensarem, de ben segur.
Val a dir que des
de que a finals de l’estiu, a una setmana de la nostra diada, vam estrenar la
xarxa al local per poder assajar amb més seguretat. Això es va notar molt ja
que les proves que podíem fer, eren un pel més arriscades que no pas fins al
moment, ja que amb la xarxa les possibles caigudes que poguéssim patir a les
proves que fèiem ens protegia de qualsevol accident greu.
I si alguna cosa
hem de remarcar, és l’actitud de tota la colla. Sabent les limitacions que
teníem, anàvem a plaça a donar el millor de nosaltres, fent el que podíem i
gaudint del moment. Hem visitat noves places com la mítica plaça castellera de
l’Arboç del Penedès. Hem vist aconseguir castells inèdits per algunes colles
com el pilar de 7 amb folre dels Xiquets de Reus a la diada de Festa Major. I
hem viscut moltes i moltes histories tots junts per arribar a un final de
temporada més que correcte.
La nova Junta
directiva i la nova Junta Tècnica no o han tingut fàcil enguany, però la
experiència viscuda es positiva, dura però positiva. A tots ens hagués agradat
tenir les coses més fàcils, poder arribar a plaça amb el total de les pinyes
preparades sense haver de demanar alguna mà de les altres colles per alguna
posició crucial de les nostres pinyes. Sense haver de explicar que avui, sols
farem dues rondes i la tercera la passarem perquè no tenim prou gent per
fer-la. I moltes altres coses que, sent sincers, no cal treure-les a la llum
perquè son coses que passen i que amb la temporada es tanquen.
En fi, arribem al
final del trajecte d’aquest #TourXAlcover2016 i ara toca descansar. Gaudir de
uns mesos sense castells, i de cara l’any vinent tornar amb més força que mai.
Esperant que els que érem i tornem a ser i que els no i eren s’enganxin un
altre al carro de la colla.
Fins llavors,
salut i castells!
