dijous, 10 de novembre de 2016

Baixem el taló del #TourXAlcover2016



Arribem al final de la temporada com ja be sent típic en les darreres temporades, l’hem tancat amb la participació a la III Trobada de les colles del Sud amb l’últim petard de la temporada. El pilar de 5!
Ens podem preguntar de quina manera acabem la temporada però, pot ser que mirem enrere per mirar el que ha estat i el que amb el sac ple de experiències ha de ser la propera.

Aquesta temporada la podem mirar des de dues perspectives diferents. La primera, i no amagant-nos del que ens ha passat, la podem definir com a fluixa en quant a la línia general de la temporada amb quins i quants castells assolits. La temporada la vam començar amb pocs efectius als assaigs, cosa que tampoc ens feia alarmar ja que fins que no arriba el bon temps, i la primera diada, l’afluència als assaigs sempre han estat minsos. Passat la primera diada, la de Sant Jordi, sortint amb un regust agredolç de la mateixa donat que vam tindre que desmuntar castells que normalment fèiem amb solvència encaràvem els assaig amb més optimisme perquè el fet de tornar a plaça ens hauria de tornar a imprimir el ritme desitjat. Ara però que ja o mirem tot des de una perspectiva més llunyana, ens donem conta que era el preludi d’una temporada difícil. Una temporada de picar pedra, de treball entre els que érem i que ens havíem d’aplicar al 110% per adaptar-nos a aquesta nova situació de la colla que fins ara no l’havíem tingut mai. Ens havíem de reciclar en posicions del tronc amb gent que normalment no o feien ja que els que normalment si que i anaven no acabaven de deixar-se veure pels assaig. La canalla, també es va fent gran i enguany havia arribat un moment important per nosaltres, quasi bé tots baixaven de pis ja que l’alçada i pes no permetien seguir on estaven. Era pot ser un dels punts més presents dels que teníem previst incidir abans de començar la temporada.

No es menys però el fet de haver de sovintejar castells bàsics de 6 pisos en alçades de la temporada on altres anys ja sovintejàvem el dos de sis o el cinc de sis. No va ser fins al mes de Juliol on a Altafulla vàrem completar les tres rondes i pilars. Tot descarregat. La falta de efectius a plaça no ens permetia fer més que dues rondes i pilar al final. Una data clau en que en finalitzar la tercera ronda amb un quatre de sis o vam celebrar com si haguéssim fet a saber que. I sols era un quatre de sis! A partir d’aquella diada, la dinàmica va començar a canviar i els assaig van començar a ser més productius, introduint noves estructures a l’assaig i nous reptes. El Pilar caminant pel seguici de Festa Major, el tres de sis aixecat per sota, pilar de cinc, i altres proves que encara que teníem clar que enguany no eren factibles dur-les a plaça, de ben segur que sumarien per properes temporades.

Totes les colles tenen un moment o temporada de baixada, i aquesta vegada ens tocava a nosaltres fer la travessa pel desert. Es per això que la segona visió de la temporada la podem fer més positiva, i en definitiva amb la que la junta tècnica comprem com a definició de la temporada. Una temporada que creiem que tot i el que ens ha tocat viure, ens ha fet més forts, amb més recursos i que al final, com sempre, ens n’hem sortit. Ens ha tocat reciclar a la gent, i pot ser la millor expressió del que significa això va ser el nostre primer dos de sis de la temporada. Va ser per la diada de la colla. Un dos de sis en que debutava un baix, un segon, un terç, una dosos i enxaneta. Per nosaltres era tota una fita venint d’on veníem. Les següents diades han estat de alts i baixos sabent els riscs que corríem, però les diades exigien un punt de exigència superior al que fins llavors ens auto exigíem. La diada de la Fira de Bandolers a Alcover, estrenant el cinc de sis, la diada de Festa Major, fent la millor diada de la temporada amb el res de sis amb el pilar, cinc de sis, dos de sis i pilar de quatre per finalitzar. Però si una diada hem de destacar al final, pels castells fets, en quina manera i com, és la de la III Trobada de les colles de Sud fent la mateixa diada de Festa Major però afegint-li el pilar de cinc carregat, fent així la millor diada de les dues darreres temporades. Agrair, com sempre, als Castellers de la Il·lusió el seu recolzament incondicional cap a nosaltres. No som cecs i veiem el seu compromís amb la nostra colla. Els i recompensarem, de ben segur.

Val a dir que des de que a finals de l’estiu, a una setmana de la nostra diada, vam estrenar la xarxa al local per poder assajar amb més seguretat. Això es va notar molt ja que les proves que podíem fer, eren un pel més arriscades que no pas fins al moment, ja que amb la xarxa les possibles caigudes que poguéssim patir a les proves que fèiem ens protegia de qualsevol accident greu.

I si alguna cosa hem de remarcar, és l’actitud de tota la colla. Sabent les limitacions que teníem, anàvem a plaça a donar el millor de nosaltres, fent el que podíem i gaudint del moment. Hem visitat noves places com la mítica plaça castellera de l’Arboç del Penedès. Hem vist aconseguir castells inèdits per algunes colles com el pilar de 7 amb folre dels Xiquets de Reus a la diada de Festa Major. I hem viscut moltes i moltes histories tots junts per arribar a un final de temporada més que correcte.
La nova Junta directiva i la nova Junta Tècnica no o han tingut fàcil enguany, però la experiència viscuda es positiva, dura però positiva. A tots ens hagués agradat tenir les coses més fàcils, poder arribar a plaça amb el total de les pinyes preparades sense haver de demanar alguna mà de les altres colles per alguna posició crucial de les nostres pinyes. Sense haver de explicar que avui, sols farem dues rondes i la tercera la passarem perquè no tenim prou gent per fer-la. I moltes altres coses que, sent sincers, no cal treure-les a la llum perquè son coses que passen i que amb la temporada es tanquen.

En fi, arribem al final del trajecte d’aquest #TourXAlcover2016 i ara toca descansar. Gaudir de uns mesos sense castells, i de cara l’any vinent tornar amb més força que mai. Esperant que els que érem i tornem a ser i que els no i eren s’enganxin un altre al carro de la colla. 

Fins llavors, salut i castells!